Quarta entrada de Mirall Trencat

La primera família de la novel·la formada de pare, mare i fills és la família de Salvador Valldaura, Teresa Goday, i Sofia. Formen també els personatges principals en la primera part de la novel·la, però la seva relació no és gaire senzill. Rodoreda crea una rivalitat que existeix entre tots tres, fins que quasi podem dir que és un triangle amorós. En la pagina 125 apareix la cita de sota on la casa dels Valldaura té una posició bé notable:

I mentre caminaven per sota dels castanyers, totes dues de dol rigorós amb els vels que els voleiaven per l'esquena, s'adonà que la seva mare entrava a la torre d'una manera diferent: mirava els arbres, les flors, les columnes de marbre rosa que sostenien la tribuna, els escuts i els alabastres del vestíbul, satisfeta. «Teresa Goday, viuda de Valldaura—pensà Sofia—, avui entra a casa seva.» Fins a la matinada, ella, que s'havia convertit en una de les noies més riques de Barcelona, plorà de ràbia i de vergonya perquè el seu pare l'havia enganyada.

Aquesta cita esta plena de repeticions de sons (“totes dues de dol” i “els vels que voleiaven”) que donen un aspecte prou poètica. El ritme també ens enfoca en la relació entre “vergonya” i “enganyada” al final. Pregunto, doncs, és només una representació del complex Electra? Quin paper té la casa en aquesta relació més que se altre punto de conflicte entre la mare i filla?