Friday, April 10, 2009

Jesús Moncada

Aquest trimestre llegirem Històries de la mà esquerra. El prefaci del llibre és de Pere Calders, un dels meus autors preferits. Ell coneix bé l’art de contar històries, dubto que jo puc descriure la manera de contar millor que ell. Dins del prefaci parla de la vida del autor:
De cop i volta, el progrés, amb l'aire que pren a vegades d'atropellar-ho tot, va acabar amb unes cases i uns carrers que havien sobreviscut a les guerres entre cristians i almoràvids, la del francès, les carlines i la guerra civil espanyola. L'antiga Mequinensa havia d'ésser sacrificada a la construcció del pantà de Riba-roja i va quedar negada per l'aigua dels dos rius, es convertí en una vila fantasma, amb les pedres velades per reverberacions submarines. En Jesús Moncada va sofrir aquest procés com si sentís que li robaven els records de la seva infantesa, en va fer un drama personal. Residia a Barcelona, però ell, que estima de cor la seva terra i la seva família, feia anades i vingudes freqüents i, a cada retorn, es mostrava dolgut i entristit per una pèrdua sentimental irreparable. Si ho esmento ara, en obrir les portes d'una lectura, és perquè estic convençut que això fou una de les causes, potser la més poderosa, que incitaren en Moncada a escriure.
Aquí, doncs, tenim un sumari molt bé als escrits de Moncada. Hi parlem de memòria, de joventut, però més que qualsevol altre cosa de comunitat.

Adjunto alguns altre enllaços a Viquipèdia, a lletra.cat, i a escriptors.cat.