La primera reunió del grup Català

La primera reunió passarà aquest dijous el 2 d’octobre en la biblioteca de Espanyol i Portuguese en Pigott Hall a les 3.

Woody Alan i els Catalans

Sembla que la peli de Woody Alan qua ha estrenat fa poc està ponent cosas catalanes (la seva cuitat més que res). He rebut alguns enllaçes que potser os interesin: http://enricvila.net/blog.asp?sub=&vis=152&cer=
i http://www.dalkeyarchive.com/article/show/275. Encara no he pogut llegir les pàgines però dins de poc ho faré.

El preu d'ésser catalans

Acabo de llegir el llibre El preu d'ésser catalans (encara ting un exemplar si algú vol llegir-lo). Abans no m'havia adonat de la condició de la llengua en la seva propia capital. Si que havia inuit alguna cosa i per aixó vaig triar d'anar a Girona en comptes de Barcelona per estudiar. El llibre va ser escrit en 2007 per Patricia Gabancho dona en esbós de la historia i el seu estat actual. Em va fer pensar en alre llibre-- L'arbre sense tronc de Francesc Seres. Hi parla del desig de afegir un arbre al bosc de la literatura mentres explora un passat propi al narrador. Però hi ha un sentit de manca, de no poder realitzar el fin de escriure per motius del mateix passat. Potser que hi parla Seres de la mateixa crisi lingüística de Gabancho? Que no pot formar part de la literatura per culpa del estat de català a Espanya, Europa, el mon?

El català llengüa resistent

L'altre dia vaig rebre un email d'un amic catala que tant representava el que jo celebro tant com l'esperit català com un perill real que amenaça la llengua. Per mi és una llengua que sempre ha trobat una manera de existir a pesar d'obstacles. L'email parla del estat de la llengua dins la UE. La cito en parte:

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més
visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català
amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

L'enllaç és http://www.europarl.cat/. La podeu comparar amb la pàgina oficial: http://www.europarl.europa.eu/. Por què no reconeixen l'importancia de una llengua com català quan poden aceptar altre com ara irlandès?

Mentres no puc donar una resposta definitiva, vull ajudar que el català segueixi com llengua de bellesa i d'ús corrent.

La plaça del Diamant

Potser que jo tingui un nou llibre preferit, al menys acabo de llegir un dels llibres més bons que jo hagi canegut. Es el famós La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. He llegit pocs llibres que m'han afectat tant com aquest. Un dels passatges que em va agradar més es troba cap al final del llibre. El cito aqui:

El peu anava d'un costat a l'altre i anava fent ratlle i tot d'una em vaig
adonar que jo estava damunt de l'ombra del cap de la Rita; més ben dit, l'ombra
del cap de la Rita em pujava una mica damunt dels peus, però així i tot, el que
em va semblar va ser que l'ombra de la Rita, a terra, era una palanca, i que a
qualsevol moment jo podria anar enlaire perquè feien més pes el sol i la Rita a
fora que l'ombra i jo a dintre. I vaig sentir d'una manera forta el pas dl
temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les
estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de
les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el
que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i
desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es
veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens
va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem
l'últim dia. I mentre la Rita feia la ratlla a la pols amb la punta del peu, la
vaig tornar a veure amb els bracets enlaire corrent pel voltant del menjador
darrera de l'Antoni i fent tentines entre un núvol de coloms... 230-31 chapter
46

Tal vegada m'agrada perque sóc pare i una mica sentimental i veig els meus fills creixent. No sé. Però com descripció del temps és poderós. M'és també la descripció de quan la narradora s'adona que la seva filla és una persona independent i adulta.

El programa pel any 2008-2009

Acabo de recollir els llibres pel any que ve pel grup de catalan a Stanford. Aquest tardor, com ja sabeu, llegirem Mirall trencat per Mercè Rodoreda, l'hivern serà El llibre d'Amic e Amat Ramón Llull, i per la primavera tenim Històries de la mà esquerra per Jesús Moncada. Amés ha pogut comprar una dotzena de altres llibres en català; us mandaré una llista més aviat. Si hi hagin llibres o pel·licules que os crida l'atenció dieu-me i podré mirar de demanar-lo pel internet.