Llibre d'amic e amat, mes de marc

Malgrat els multiples errors que faci, ho sento però intentaré escriure en català per a practicar una mica. Si no em enteneu, digueu’m i puc explicar-us el que vull dir.

Centrant-me en unes metàfores del _Llibre d’amic e amat_ pel mes de març, plantejaré uns temes diferents i aixì podem elegir quines podríem parlar més (si volem, es clar!): (1) conceptualizacions del espai que ocupa l’amat i (2) el plaer en el dolor.

L’espai que ocupa l’amat: Em sembla que Llull escriu molt sobre la conexió entre l’amat i la memòria i els “llocs” de l’amat en la memòria, però la primera metàfora que vaig llegir (i he de confessar que no he llegit tots, encara que no puc trobar el llibre i em costa una mica llegir en la xarxa) que es tracta d’un espai més propriament del amat es això: 9. “Estec e perllongà l'amic sos pensaments en la granea e en la durabletat de son amat, e no hi atrobà començament, ni mijà ni fi. E dix l'amat: - Què mesures, foll? Respòs l'amic: - Mesur menor ab major, e defalliment ab compliment, e començament ab infinitat, eternitat, per ço que humilitat, paciència, caritat, esperança, ne sien pus fortment en ma membrança.”
L’amic aqui sembla estar mesurant l’amat, el que implica un espai físic, jo crec, encara que siqui amb els pensaments. Quan diu que mesura “menor ab major, defalliment am compliment, etc.”, no us sembla que això vol dir que l’amic tingui major i compliment (són les seves eines per a mesurar) i que mesura els elements menor i de ‘defalliment’ de l’amat? Donat la manera en que normalment es caracteriza l’amat, us sembla extrany això? Seria posible conceptualizar aquesta acció utilitzant els terminis de “infinitat” i “totalitat” (i/o valdria la pena fer-lo?) de Levinas ?

Plaer en el dolor: March escriu sobre el plaer que es troba en el dolor i Llull també lo fa. El 22 de març, per example, es aixì: “Demanaren a l'amat, de l'amor de son amic. Respòs que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança, e de temor, ardiment”. Però mentre en March quassi confessa el plaer que troba en el dolor, en Llull el conceptualitza més com el resultat d’un procés de purga: 27. “Estava l'amic en llanguiments e en tristícia per sobreabundància de pensaments; e tramès precs a son amat que li trametés un llibre on fossen escrites ses faiçons, per ço que li donàs alcun remei. L'amat tramès aquell llibre a son amic, e doblaren a l'amic sos treballs e sos llanguiments.” 28. “Malalte fo l'amic per amor, e entrà'l veer un metge qui muntiplicà ses llangors e sos pensaments; e sanat fo l'amic en aquella hora.”
Vosaltres esteu d’accord amb el que he dit? Mireu els poemes 3 i 39 de March a fer comparacions si voleu.

Gràcies per llegir. Espero que pugueu entendre el meu català i que tots els meus pensaments desordenats generin una mica de discusió. Fins ara.