Primera entrada sobre Mirall trencat

He triat algunes cites de l pròleg per començar les entrades sobre Mirall trencat. Rodoreda parla sobre la seva manera d'escriure. També em sembla que ella conte amb la representació del mon a través de paraules. És a dir, ella es concerneix amb la manera de captar la realitat usant la ficció.

Si hagués volgut parlar deliberadament del meu temps històric hauria escrit una crònica. N’hi ha de molt bones. Però no he nascut per limitar-me a parlar de fets concrets. (13)
...
Tota novel·la és convencional. La gràcia consisteix a fer que no ho sembli. No he escrit mai res de tan alambinat com La plaça del Diamant. Res de menys real, de més rebuscat. la sensació de cosa viva la dóna la naturalitat, la claredat d’estil. Una novel·la són paraules. (14)
...
Però si la novel·la, creguem el que s’ha dit i repetit fins a la sacietat, és un mirall que l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit de la novel·la d’una família, només se'n reflectia trossos. el meu mirall al llarg del camí era, doncs, un mirall trencat. (21)

Com, doncs, podem relacionar l’historia amb Mirall trencat? Podem aprendre més d’una obra sobre l’historia que podem aprendre d’una crònica? Como relaciona una obra de ficció amb lo real si no intenta captar tota la realitat? De que serveix la ficció?