El ruc català

La meva dona i jo vam veure algunes un adhesiu en el para-xocs d’alguns cotxes—el ruc català. En el principi vaig pensar que era una cosa britànica perquè hi ha moltes persones d’Anglaterra a Platja d’Aro i jo no el havia vist abans, però seguíem veient-los. Aleshores la meva dona va preguntar què era i va rebre un sermó sobre la identitat dels Catalans en oposició al brau Castellà (o mes be d'Osborne). Sembla que és una cosa que va sortir a l’any 2004 i va esdevenir un símbol de Catalunya comercialitzat

La primera conferencia de literatura Catalana

El dimecres vam tenir el que deia Joan Ramon Resina la primera conferencia de literatura Catalana a Stanford. Hi havia molta gent que va escoltar una presentació del llibre ignorat, però fabulós, Incerta glòria de Joan Sales. Xavier Pla ens va parlar de la recepció mixta. Ara té la classificació de un llibre catòlic, però quan es va publicar per primera vegada en 1955 els censors el van titllar com llibre pornogràfic i anti catòlic. Ara és poc llegit perquè no afavoreix ni la república ni els comunistes i l'esquerra en general com persones de l'esquerra en volen, encara no dona una visió dels nacionalistes favorable tampoc. Per tant Xavier va concluioure que és un llibre greu i profund que dona una vista molt més ampli de la Guerra Espanyola i que és una vergonya que

    Per la meva part, encara no ho tinc en català, no obstant ho tinc en anglès i és fabulós. Encara no ho he terminat, però des del principi em vaig adonar que és un llibre de primera categoria.

Més sobre Pla i Borges

Acabo d’assabentar-me, gràcies al amic de la universitat Xavier Pla, que hi ha altra cita de Josep Pla tocant a Borges que es troba a "Notes per un diari 1966", dins, Obra Completa Volum A "Per acabar", pp.714-715. Ho poso per la seva reflexió:

Jorge Luis Borges no és un escriptor de la vida: és un escriptor dels
llibres. Arriba a ser insuportable Moltes vegades és difícil d’establir una línia divisòria entre una cosa i l’altra. En el cas de Borges és facilíssima, i la ratlla és clara i total. Són recensions d’altres papers –molt ben fetes-- (Borges escriu molt bé), però en definitiva res --o poca cosa. Almenys a mi aquesta classe d’escriptors no m’agraden.(714-15)

Bé, em sembla que da un sentit diferent de la seva opinió sobre Borges. Es interessant que a pesar de criticar-li encara diu que “Borges escriu molt bé.”

la banalitat

En El quadern gris Josep Pla escriu:

Arribar a una banalitat profunda pot ésser, al meu entendre, un autèntic propòsit literari.

Qué vol dir tot aixó? Volem la banalitat dins la nostre literatura?

Josep Pla parla de Borges

Dins la seva obra completa, Josep Pla menciona Borges només una vegada:

Buenos Aires, 11 de decembre 1963. Dinar a la casa de López Llausàs, amb els escriptors argentins Eduardo Mallea, Mújica Laínez i el jove Murena.
. . .
Després, la concurrència literària es posa a parlar amb gran fluència de l’escriptor José Luis Borges, que jo considero un fantasista (desgraciadament amb poc sabor de la realitat), molt fi i de gran joc mental. La concurrècia afirma, per fer-ne l’elogi, que Borges ho sap tot. Elogi magre i terriblement equívoc! Resulta només que, ahir, un jurat que no recordo atorgà a Borges un premi de tres-cents mil pesos. Apareix de seguida la punta de la navalla afilada i directa dels escriptors. El mateix efecte que si em trobés a Madrid.

Em semblen interessants les paraules pla de retorica que en Pla úilitza aquí. Encara que diu que li ha otorgat un premi substanciós, però ell no pot recordar qui era. També m’és interessant que malgrat que ell vistita amb altres excritors, no apareix mai altre referencia directa al Borges dins l’obra completa. Amés a pesar de la seva crítica de en Borges, que ell és “desagraciademant amb poc sabor de la realitat,” em sembla que estalvia una crítica més forta per als altres escritors Argentins. A part d’això la descripció per al Borges em sembla un elogi. Qué us sembla a vosaltres?

Entrevista amb Mercè Rodoreda

Aquí poso l’entrevista feta amb Mercè Rodoreda.

Entrevista de Josep Pla

Vaig trobar que les entrevistes dels nostres autors predilectes ja estan a la xarxa. Aquí baix poso la entrevista de Josep Pla.