El primer arlequí

Per començar les entrades sobre Pere Calders que farem aquest trimestre, volia comentar sobre un aspecte de la primera conte dins el llibre El primer arlequí. Hi ha una tradició dins el cristianisme que encara sobreviu tocant a la raça Africana. Es a dir que moltes persones per molt sovint atribuïa el pell negre al maldit que va rebre Caïm després de tornar-se assassí. Potser com reacció contra aquesta tradició Pere Calders escriu sobre el naixement de Caïm al final del Primer arlequí. Allà aprendrem no solament les reaccions de Adam sobre el primer embaràs sinó també una descripció de Caïm:

--És bonic, oi? Però té la pell dividida en rombes de diferents colors...
En la clarividència del seu benestar, Adam va caçar la veritat:
--És la paleta de les races del món, Eva. Porta damunt la pell els colors que ha de llegar als distints pobles de la Terra.

Doncs totes les persones comparteixin la sang del primer assassí i no una raça sí i l'altre no. La comprensió de Adam en aquest moment és encara més destacat comparada amb el seu error anterior que cometia quan observava el primer embaràs i va esmentar:

--Hauries de fer més exercici, Eva. T'estàs tornant obesa...

Aquest home que va fer grossa amb la seva dona (una equivocació de que tot marit nou té por), podia veure clarament que Caïm seria pare de tot el món.
Pregunta per discussió: Hi ha altres moments en que Calders utilitza la raça per fer igual a tothom? O té altre objectiva jugar sobre els nostres expectacions sobre el mite que simplement la raça o una justícia social?