Un article d'Esteve Riambau

Esteve Riambau, el qual estava a la festa de cine català fa una setmana, va escriure un article que sumeix la festa. Volia senyalar un ponto que vaig trobar relacionant amb la entrada passada. Primerament la cita de Joaquim Jordà “a que no podem fer Victor Hugo, farem Mallarmé” defenia el cine català durant l'era de Franco. I com comenta Riambau aquest marca segueix: “Ara que ja no hi ha cap censura que impedeixi practicar el realisme identificat amb Victor Hugo, és evident que alguns cineastes catalans se senten més còmodes en el terreny de la poètica de Mallarmé.” Serà això la cosa que fa el cine català català? Val una interpretació poètica de la realitat com no-ficció u realista?

Catalan Film

Last week we had a Catalan film festival and conference: Under the Magnifying Lens: Catalan Cinema of the Real. I was merely a spectator, hopefully we will get a more inside look later. Many of the leading Catalan film makers came to Stanford. While many topics were discussed, I came out with one basic one that I feel is yet to be answered: what is Catalan film? I understand that Catalan literature is literature written in Catalan. But language is the medium of books. Is there something special about the visuals and audios of Catalan film that defines it as different than say Spanish, French, or Italian film? Wikipedia was little help. I did find some information at the Lincoln Center, but neither of these sites talks about the film medium. I feel that theme and language are such a small part of film that they cannot define it. Maybe this leads to another question: is there such a thing as a national cinema or is cinema a universal medium?

Més fotos de Catalunya (que no van encaixar bé a l’ultima entrada):

Sant Cugat del Vallès

Cap de Creus

Cadaqués

Empúries

Besalú

Sant Hilari

Palafrugell

Unes fotos que vaig fer a Catalunya durant l'estiu de 2008

Platja d’Aro

Els ángels

Girona

Barcelona

2a Entrada Sobre Mirall trencat

Molt bé,

El que jo volia dir té molt a veure també amb el comentari del Zach de la setmana passada. He estat pensant molt últimament sobre l´efecte que té la manera de escriure. Per exemple, moltes vegades en Espanya, la gent parla de la matèria d'una obra - és de la Guerra Civil, o és de la transició - també parla de com es tracta als diferents grups de gent del país. Però la Rodoreda diu que "Tota la gràcia de l'escriure radica a encertar el mitjá d'expressió, l'estil". Jo crec que en molts casos, aquest mitjà d'expressió pot ser més important que la matèria i jo vaig a estar buscant no solament de que tracta l'història de Mirall trencat, sino també el rol d'aquest mitjà. Què penseu? (PS - El meu catalá és una mica "rusty" doncs haureu de tenir-me una mica de paciencia)

Todd :)

Primera entrada sobre Mirall trencat

He triat algunes cites de l pròleg per començar les entrades sobre Mirall trencat. Rodoreda parla sobre la seva manera d'escriure. També em sembla que ella conte amb la representació del mon a través de paraules. És a dir, ella es concerneix amb la manera de captar la realitat usant la ficció.

Si hagués volgut parlar deliberadament del meu temps històric hauria escrit una crònica. N’hi ha de molt bones. Però no he nascut per limitar-me a parlar de fets concrets. (13)
...
Tota novel·la és convencional. La gràcia consisteix a fer que no ho sembli. No he escrit mai res de tan alambinat com La plaça del Diamant. Res de menys real, de més rebuscat. la sensació de cosa viva la dóna la naturalitat, la claredat d’estil. Una novel·la són paraules. (14)
...
Però si la novel·la, creguem el que s’ha dit i repetit fins a la sacietat, és un mirall que l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit de la novel·la d’una família, només se'n reflectia trossos. el meu mirall al llarg del camí era, doncs, un mirall trencat. (21)

Com, doncs, podem relacionar l’historia amb Mirall trencat? Podem aprendre més d’una obra sobre l’historia que podem aprendre d’una crònica? Como relaciona una obra de ficció amb lo real si no intenta captar tota la realitat? De que serveix la ficció?

Josep Pla en anglès

Sembla que algú ha tomat nota de la literatura catalana. Jo, per ú, estic emocionat de poder regular un llibre de tan alta qualitat als meus familiars que només llegeixen angles. Aquí segueix un enllaç pal article sobre la traducció http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3021829.