I mentre caminaven per sota dels castanyers, totes dues de dol rigorós amb els vels que els voleiaven per l'esquena, s'adonà que la seva mare entrava a la torre d'una manera diferent: mirava els arbres, les flors, les columnes de marbre rosa que sostenien la tribuna, els escuts i els alabastres del vestíbul, satisfeta. «Teresa Goday, viuda de Valldaura—pensà Sofia—, avui entra a casa seva.» Fins a la matinada, ella, que s'havia convertit en una de les noies més riques de Barcelona, plorà de ràbia i de vergonya perquè el seu pare l'havia enganyada.
Aquesta cita esta plena de repeticions de sons (“totes dues de dol” i “els vels que voleiaven”) que donen un aspecte prou poètica. El ritme també ens enfoca en la relació entre “vergonya” i “enganyada” al final. Pregunto, doncs, és només una representació del complex Electra? Quin paper té la casa en aquesta relació més que se altre punto de conflicte entre la mare i filla?
1 comment:
Molt interesant aquesta idea, i molt bé això que vas veure del ritme i la poesía de la Rodoreda. Estic d'acord amb que la situació en aquesta família és molt complicada.
Post a Comment